Projecte FOGAIBA

This language version doesn't exist

  Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació. Fons garantia agrària i pesquera IB

Projecte subvencionat per el FOGAIBA (Exp: BIA08/20-2)

This language version doesn't exist

Identificació i detecció molecular dels patògens tramesos per vectors

L'impacte de les activitats humanes en els hàbitats naturals ha provocat grans pertorbacions a nivell de funcionament dels ecosistemes. Per exemple, es produeixen alteracions ecològiques que influeixen en la dinàmica de transmissió de malalties infeccioses que afecten animals silvestres, domèstics i als humans. A prop del 75% dels patògens que produeixen malalties d'importància sanitària tenen un origen zoonòtic, provenint d'animals domèstics o silvestres. Un exemple el trobem en l'actual i devastadora pandèmia per COVID-19, on l'origen apunta a una transmissió zoonòtica. En aquest sentit, l'enfocament "One world, One health", uns dels pilars de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fa referència al fet que la salut humana està influenciada per la salut del medi on viu i, per tant, tant la salut dels animals silvestres, animals domèstics i humans està estretament interrelacionada.

L'illa de Mallorca posseeix àrees naturals protegides de gran valor ecològic, com Sa serra de Tramuntana, s'Albufera, etc. i zones rurals on des de fa segles, s'han integrat les activitats humanes amb el paisatge transformant, com ara la ramaderia de boví per a la producció de llet o la proliferació de zones urbanitzades. Les condicions climàtiques de les Balears són totalment favorables per a l’activitat de tot tipus d’artròpodes incloent els hematòfags vectors de patògens. Aquest clima es caracteritza per estius calorosos i secs, i hiverns humits on les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre els 25,1 ºC durant el mes més calorós (agost) i els 9,5 ºC durant el mes més fred (gener). La precipitació mitjana anual a l'illa és de 411 mm (AEMET, 2012). Per tant, en aquest escenari i, donada les reduïdes dimensions de l'illa (3640 km2), són freqüents les interaccions entre la fauna silvestre, la ramaderia i l'ésser humà, el que podria afavorir la transmissió de malalties zoonòtiques.

Objectius

Els principals objectius del projecte es divideixen en tres parts:

  1. Estudiar l’abundància i les espècies de dípters vectors a les explotacions ramaderes de Mallorca
    Dins aquest objectiu es determinarà l’abundància i les espècies de dípters presents en explotacions ramaderes de zones rurals de Mallorca. Ens centrarem amb els següents dípters d’importància ramadera: els mosquits (Fam. Culicidae), les beates (gènere Culicoides), els tàvecs (Fam. Tabanidae) i les mosques dels estables (Fam. Muscidae).
  2. Estudiar l’abundància i les espècies de dípters vectors a les zones naturals de l’illa de Mallorca
    Es determinarà l’abundància i les espècies de dípters a zones naturals properes a les explotacions ramaderes i que presentin zones humides, com s’Albufera, s’Albufereta o Ses Fontanelles, les quals presenten una elevada població de culícids i animals salvatges (principalment aus); fet que pot donar lloc a una via d’entrada de patògens a les explotacions ramaderes properes.
  3. Determinar molecularment la prevalença de possibles patògens que porten els dípters vectors capturats tant a explotacions ramaderes com a zones naturals de l’illa de Mallorca

Resultats

S’han capturat un total de 4089 moscards que pertanyen a set espècies diferents i que poden jugar un paper mes o manco rellevant a la transmissió de patògens a les explotacions ramaderes i parcs naturals de Mallorca. De totes maneres, no s’ha detectat la presència dels virus del Nil Occidental, Usutu i Febre de la Vall del Rift als mosquits capturats a les sis finques d’explotació ramadera de Mallorca i als Parcs Naturals de s’Albufera de Mallorca i Es Trenc-Salobrar de Campos. Les espècies Culex pipiens s.l. i Aedes caspius foren les més abundants i podrien ser responsables de futurs brots del virus del Nil Occidental.

S’han determinat un total de 17 espècies del gènere Culicoides d’un total de 6187 individus capturats a les finques d’explotació ramadera i parcs naturals, tres de les quals són noves cites per a les Illes Balears: Culicoides indistinctus, Culicoides kingi i Culicoides submaritimus. S’ha detectat la presència del virus de la llengua blava serotip 4 a les espècies Culicoides imicola i Culicoides newsteadi a cinc de les sis finques d’explotació ramadera de Mallorca (municipis de Palma, Campos, Felanitx i Alcúdia). Es tracta de la primera vegada que es detecta aquest virus als insectes vectors de les Balears i la primera vegada que es detecta a l’espècie C. newsteadi a Espanya. Per altra banda, no s’ha detectat la presència de pesta equina Africana cap mostra de Culicoides capturats a les finques i/o parcs naturals.

S’ha detectat per primera vegada la presencia de mosques que juguen un paper com a vectors mecànics Stomoxys calcitrans, Haematobia irritants i Hybomitra expolliata a les illes Balears, a més de l’endosimbiont Wolbachia pipientis, el qual té un paper important a la biologia de l’espècie. Per altra banda, no s’ha detectat la presència del virus de l’anèmia infecciosa equina ni d’altres patògens com Anaplasma sp., Ehrlichia sp., Babesia sp. i Theileria sp. a les mosques dels estables de les sis explotacions ramaderes de les illes Balears.